Papillon
Vaig fer el vestuari d’aquest espectacle en col·laboraçiò amb la Txell Janot.
En l’era de la realitat capsularitzada, dels formats, de la nuclearització de l’espai vital, el bombardeig d’informació i d’estímuls és constant i cada cop més ràpid, més breu. Incapaços de processar tota aquesta informació (que substitueix qualsevol fet, qualsevol realitat, i que constitueix l’objecte d’un nou consumisme, d’un nou fetitxisme), se’ns estimula el desig en absència de tot plaer efectiu. Addictes d’aquesta insatisfacció polimòrfica, som autòmats somnàmbuls, éssers insectívors víctimes dels impulsos i buits de sensibilitat. La tecnologia s’ha convertit en una pròtesi, una extensió del nostre cos, a la vegada que una presó; una caverna platònica moderna. El simulacre és addictiu i més atractiu que la realitat. L’expansió i l’edició infinites del jo són l’emblema de la nova llibertat: una versió distòpica dels antics anhels d’immortalitat. Ens tanquem en el nostre capoll d’irradiacions de píxels, on morim en vida incapaços d’apagar les llums de la realitat projectada.
Direcció/interpretació: Àngel Duran
Composició musical: Alfred Tapscott
Disseny d’il·luminació: Xavi Moreno / Albert Coma
Disseny hardware: Xavi Moreno
Disseny escenografia: Àngel Duran
Construcció d’estructura: Mecanitzats Roda de Ter / Jordi Dorado
Disseny vestuari: Txell Janot /Jorge Dutor
Assistent direcció: Laura Alcalà
Assessorament coreogràfic: Mario García Saez
Assessorament dramatúrgic: Roberto Fratini
Acompanyament a la producció: ELCLIMAMOLA
Gràfics projecció: Joel B. García – Vectorwho
Vídeo: Pep Duran
Il·lustració: David Granados
Coproducció: Fira Tàrrega, Festival Sismògraf, Teatre l’Atlàntida de Vic
Amb el suport de: L’Animal a l’Esquena,CAM – Roca Umbert, Teatre Ateneu Celrà, TLS Vic